Blòg enquèra en construccion per le moment !

Pena de Mòrt

Dins Clarmont, superba viala
Per se lojar, tòst fau se levar
Vequí la malautia reala.

Per mostrar quo, vau vos contar l'istòria d'un òme
Que de sèis personas, 'chabèt de tuar
De sèis còp de fusilhs franchament pas mau plaçats

Le promèir, proprietari d'un studio vès Clarmont,
Que fasiá lojar per tres cent setanta euros,
Dins sos detz e cinc metres carrats fuguèt tuat.

Le segònd, proprietari d'un studio vès Chanterana,
Un endreit luenh de tot, a costat de la plana,
Moriguèt tot sol au meitant d'un champ afrós.

La tresèma, proprietari d'un studio vès Montferrand,
Studio qu'isolat, podèm z-o dire, z-èra pas franc,
Trobèt la mòrt sotz una chalorassa òrra.

Le quatrèna, proprietari de tres studios vès Roiat,
Studios o cajas de lapins, quo, òm sap pas,
Après èsser tuat, en tres tròç fuguèt separat.

La cinquèna, proprietari d'un studio vès Montjusèl,
Que son insalubritat fasiá foeirar mèsma los ausèls,
Son còrs, dins los comuns, fuguèt apercebut.

E fin finala, le seisèma, proprietari d'un studio vès Fònt Jièva,
Que podèm pas dire qu'una existença dedins seriá autra chausa que brèva,
La siòna s'arrestèt sens avèr le temps de dire "mercés".

Trobatz quo violent ? Laissatz me vos dire,
Que de mon personatge ficcionau o daus proprietaris reaus,
Los dos son d'assassins, de murtrèirs, de trapas-vida.

Pensatz que la pena de mòrt z-es mas qu'un sombre passat ?
De que vai m'arribar, si dau jorn au lendeman 'rrèste de trabalhar ?
Aurai pus de moneda per viure, manjar, me lojar.

E per charrèiras, sens covèrt ni ren dins los budiaus,
Cò que m'espeita, quo-es la mòrt e sos fardiaus.
Una mòrt sola, lenta, agonisanta.

Que dire alòre d'aquós que privon de lojament ?
Los egoïstas, que per rondir lhur fin dau mes,
Tenon la còrda que trapèm, e que fon montar los pretz ?

Per aquós-quí la proprietat z-es lhur fusilh,
E nosautres, paurilha, devèm los prejar per pas èsser tuar,
Lhurs balas fon pas petar la tèsta, mas bòton per charrèiras.

E per vosautres, que pensatz enquèra que quo-es normau,
Que pensatz que "fau trabalhar, per viure !",
Estimatz dònc que l'absencia de trabalh vau la pena capitala ?

Pensatz dònc que le crimi le mai òrre,
z-Es pas de violar, torturar o de balhar la mòrt,
Mas de tochar le RSA ?

E fin finala, quna diferencia,
Entre una mòrt rapida e sanglanta,
E una esconduda e lenta ?

Non, non, la sola diferencia que vèse,
Quo-es que d'un costat avèm una istòria ficcionala
Vos esmaiatz pas, sèi pas per balhar la mòrt ni l'incitar !

Mas de l'autre, çò qu'avèm, çò que n'ai parlat
De l'autre, e z-o vesètz chasque jorn per charrèiras,
Quo-es solament la realitat.